La barrera número 13

LA BARRERA NÚMERO 13. Joan María Codina. Espanya, 1912. B/N. 8′

Fotograma abans de la restauración en el que es poden observar les anomalies fruit d’una dolenta reproducció.

Melodrama d’ambient taurí produït per la Casa Cuesta. En una festa taurina un torero s’enamora de la bailaora Carmela. Ella acudix a la plaça vestida de manola, junt amb la seua amiga i ocupen un lloc preferent en la barrera. Al seu costat s’assenta un altre galant, i encara que elles li miren amb desdeny, el torero se sent contrariat al veure-ho. Durant la faena, el destre patix una agafada mortal. En la infermeria, Carmela troba el matador rodejat de la seua dona i filla. Este, en un últim esforç, renega de la seua amant abans de morir reconciliat amb la seua família. En eixir al carrer, Carmela intenta sobreposar-se al rebuig a què li sotmeten tots els presents, acostant-se al galant a què abans va esquivar, però és ell qui ara li dóna l’esquena.

El mateix fotograma després de la restauració.

Es tracta de la primera restauració digital duta a terme per la Filmoteca. El que va arribar a l’arxiu era un material de duplicació mal realitzat entorn de 1960. El problema es va crear en copiar pel·lícula de format mut amb un equip de tecnologia sonora. Quan açò succeeix, l’espai reservat per al so (reserva de banda) implica habitualment la pèrdua d’un fragment lateral esquerre de la imatge. Però en aquest cas no va anar així, sinó que la reserva de banda va quedar ocupada per la imatge del format mut (més ampla que la del sonor). Aquesta franja d’imatge va perdre densitat i, a més, va quedar desplaçada una perforació.

A més d’esta anomalia es va trobar una altra, també produïda en el procés de duplicació, que va donar com resultat que diversos fotogrames mostraren nervis que tallaven la imatge horitzontalment. La restauració ha consistit en un procés de doble escanejat fotograma a fotograma i amb finestreta humida per a recuperar, restituir i igualar en cada fotograma el fragment d’imatge inscrit en l’àrea de so que li corresponia. I en la fase digital de la restauració, la correcció de color i el retoc fotogràfic han permès eliminar els nervis horitzontals i les seues consegüents fractures de la imatge, així com taques i ratlles. En el següent vídeo es mostra el procés de restauració de la pel·lícula:

La pel·lícula restaurada:

Enllaç a la fitxa completa