Castigo de dios

CASTIGO DE DIOS. Hipólito Negre. Espanya, 1925. B/N amb tints. 83′

Castigo de Dios fou fruit de l’interès personal d’Hipólito Negre, un actor valencià de teatre retirat a Faura (València), qui va aconseguir que la seua sòcia en l’explotació del cine local finançara el rodatge d’este drama rural escrit per ell mateix. Va ser rodada en el seu poble natal, Lucena, i a València, i va comptar amb la col·laboració dels veïns del poble i d’alguns personatges populars en distintes comarques valencianes. L’únic tècnic amb experiència era l’operador José Gaspar, que es trobava en aquells moments a València col·laborant amb Maximilià Thous. Es tracta d’una producció insòlita, de caràcter artesanal i semiprofessional, realitzada totalment al marge de la indústria cinematogràfica i dirigida principalment a públics rurals.

El seu argument manté un història típica del drama rural en voga en aquells anys en el cine espanyol: Un cacic (Ròmul) enriquit de manera poc honrada, decidix secundar les pretensions amoroses del seu fill (Antón) que, amb males arts, vol casar-se amb la filla de l’alcalde (María). Esta, enamorada del criat del cacic (Pablo), s’oposa reiteradament a eixos desitjos. La intervenció del capellà del poble, que recorda a Ròmul el seu tèrbol passat, soluciona el conflicte entre ambdós pretendents. El dia de la boda entre els enamorats, el cacic, trastornat, irromp i acaba matant accidentalment al seu propi fill. D’eixa forma Pablo i María poden estar junts i el cacic rep el “castic de Déu”.

Realitzada amb molt pocs mitjans, eixa precarietat justifica la innegable tosquedat amb què està resolta, però a favor seu compta amb una economia narrativa que la dota d’una agilitat i un ritme infreqüents en l’època. Va estar en cartell a València durant una setmana amb una publicitat que destacava: “un grup de valencians demostrarà que sense director i sense ser artistes saben triomfar en la pantalla”. Malgrat això va trobar distribució nacional i encara en 1932 es projectava en alguns pobles.

RESTAURACIÓ: Restaurada en 1989 en col·laboració amb la Filmoteca Espanyola, va ser el primer llargmetratge que va restaurar la Filmoteca després de la seua creació. Els treballs van ser dirigits per Juan Mariné. La pel·lícula, localitzada a Faura, va arribar amb una tremenda contracció, fruit del mal emmagatzematge durant molts anys (poca ventilació, calor i excessiva sequedat). Les perforacions estaven forçades i els primers 25 metres del segon rotllo rebentats, per la qual cosa va caldre reconstruir perforació a perforació perquè no es notara. Va estar un mes en recuperació perquè recobrara l’elasticitat, i es va aconseguir un ample de quasi 34 mm. en compte dels 35 mm. habituals. La mecànica per a treballar es va adaptar a la grandària de la pel·lícula perquè no patira desperfectes. D’ací va passar al laboratori, on es van compensar les desigualtats de llum i intensitat. El resultat final oferix una gran definició i la vibració causada per l’estat de les perforacions ha desaparegut quasi per complet.

Cartell de José Espert. Gouache sobre tela. 195×195 cm.

CulturArts IVAC també conserva dos cartells originals de la pel·lícula, en concret, dos gouaches sobre tela. U és obra del cartellista valencià José Espert, i l’altre porta la firma Renau Berger, amb la qual cosa probablement siga obra del conegut artista valencià Josep Renau, realitzada als dèsset anys. Els cartells, donat el seu interès, han sigut restaurats en el Departament de Conservació i Restauració de la Universidad Politècnica de València.

– Memòria del treball de conservació i restauració del cartell de Renau (extracte).
– Memòria del treball de conservació i restauració del cartell d’Espert.

Bibliografia:
Lahoz, Nacho: “Castigo de Dios” en Pérez Perucha, Julio (ed.), Antología crítica del cine español. 1906-1995. Flor en la sombra. Ediciones Cátedra/Filmoteca Española, Madrid, 1997. Pp. 49-51

Ginés, Pep, “Castigo de Dios, un “párrafo aparte” en la producción cinematográfica valenciana de 1925″, en Archivos de la Filmoteca, Filmoteca de la Generalitat Valencia, nº 1, marzo-mayo 1989, pp. 64-77. Text complet en pdf.

Sánchez-Biosca, Vicente, “Razones divinas” en Archivos de la Filmoteca, Filmoteca de la Generalitat Valencia, nº 1, marzo-mayo 1989, pp. 78-83. Text complet en pdf.

Enllaç a la fitxa completa